LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR ESTÀ MOLT SATISFETA PER LA PARTICIPACIÓ EN LA CONSULTA DEL 10 D'ABRIL

La Plataforma pel dret de Decidir manifesta que la consulta ha estat un èxit rotund a Barcelona. Treure més del 20% supera les expectatives més optimistes i demostra que Catalunya està preparada per exercir el dret d'autodeterminació.

La Plataforma pel dret de decidir (PDD) està molt satisfeta per la realització de la consulta popular sobre la independència de la nació catalana que aquest 10 d’abril ha tingut lloc a Barcelona i altres 21 poblacions de tot Catalunya.

Aquesta consulta del 10 d’abril no únicament culmina un procés democràtic d’enorme transcendència, iniciat des de fa anys des de la societat civil, que es va materialitzar en la primera consulta a Arenys de Munt el 2009, sinó que s’entra en una nova dimensió política. Una dimensió més important per la complexitat de l’organització i la claredat política del plantejament, que les mobilitzacions pel dret de decidir impulsades per la PDD els anys 2006 i 2007 i la protagonitzada pel poble de Catalunya el 10 de juliol de 2010.

Aquest llarg procés ha suposat l’organització de més de 554 referèndums a poblacions de tota mena, amb desenes de milers de voluntaris mobilitzats i més d’un milió de participants. Amb la inclusió –amb una voluntat incontestablement democràtica – de tots els estrangers empadronats a cada població i del jovent de 16 a 18 anys.

Una consulta que no només s'ha fet a Catalunya sinó també a l'exterior i en la qual hi han participat catalans i catalanes d'arreu del món. Aquesta consulta, absolutament democràtica, ha comptat amb observadors vinguts de diversos llocs del planeta i ha servit d'imatge i exemple per diversos pobles del món.

L’èxit més important de tot aquest procés és que hem convertit una sensació, àmpliament compartida, d’esgotament i fracàs del model estatutari i del sistema autonòmic en consciència nacional del dret a l’exercici de l’autodeterminació i en voluntat organitzada de construcció de la nació independent.

Aquest canvi que s’està produint en els cors i en les ments de tots els nostres compatriotes és el que s’ha evidenciat en els milers d’actes públics realitzats al llarg de les consultes, en el pòsit organitzatiu que n’està quedant i en l’arraconament evident de les organitzacions que s’hi han oposat o l’han menystingut.

La Plataforma pel Dret de Decidir considerem que ara és el moment de donar un pas endavant organitzatiu i de continuar el procés encetat amb els referèndums donant impuls a la Conferència Nacional per a l’Estat propi que tindrà lloc aquest 30 d’abril.

No ens podem aturar perquè una part molt important del poble català ha dit de manera voluntària, pacífica i organitzada que vol avançar cap a una nació catalana constituïda en un Estat de Dret independent, democràtic i social.

http://plataformapeldretdedecidir.cat/index.php/comunicats/58-la-plataforma-pel-dret-de-decidir-esta-molt-satisfeta-per-la-participacio-en-la-consulta-del-10-dabril

Carme Forcadell
Plataforme pel Dret de Decidir
Telèfon 667658536

Chacón, entrenada contra l'independentisme

La batalla entre Alfredo Pérez Rubalcaba i la catalana Carme Chacón per succeir Zapatero al capdavant del PSOE ha tornat a posar l'atenció mediàtica damunt l'actual ministra de Defensa espanyola, que aquests dies ha començat a captar suports dins el PSC amb la voluntat final de convèncer el PSOE i els seus militants i trencar la xacra de ser vista com catalana a Madrid i madrilenya a Catalunya.

Més enllà d'aquests detalls i de la fosca relació que manté amb l'entorn de Pedro J. Ramírez, és molt important que els catalans tinguem molt clar qui és Carme Chacón i perquè ha escalat tant dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. Tal com vam indicar anys enrere, la formació acadèmica és l'etapa clau per entendre qui és Carme Chacón.

Chacón milita a les Joventuts del PSC des de molt jove, amb 18 anys, i en acabar els estudis universitaris de Dret a Barcelona i veient el potencial de la jove d'Esplugues, els socialistes decideixen enviar Chacón al Canadà perquè estudiï en profunditat els referèndums independentistes del Quebec i les contraofensives unionistes del Canadà per aturar-los. No oblidem que estem parlant de finals dels anys 90: llavors els socialistes catalans ja tenen clar que el creixement de l'independentisme serà imparable, i envien Chacón a estudiar com aturar-lo a la Osgoode Hall Law School de Toronto, la Universitat de Montreal i la Universitat Laval del Quebec.

Aquests cursos de postgrau al Canadà li serveixen per estudiar les polítiques de Pierre Elliot Trudeau o Stéphane Dion, els unionistes viscerals del Quebec que van aconseguir refredar les ànsies independentistes d'una nació germana a la catalana. Amb el temps s'ha confirmat que els càlculs del PSC eren correctes, i un cop tornada a Catalunya i superades les polítiques municipals, catalana i l'etapa de ministra, Chacón podria arribar al cim del partit al moment de màxima efervescència independentista, un moviment que ja ha tingut ocasió d'atacar diverses vegades, acusant-lo de 'néixer de les emocions negatives' i de ser econòmicament insostenible. Si guanya les primàries, Chacón liderarà el partit espanyol en la batalla final entre unionisme i independentisme al Principat.