PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

28 de setembre 2013

Qui dies passa, anys empeny

“Qui dies passa, anys empeny”  o “marejant la perdiu” són dues expressions que podrien servir perfectament per definir l’actitud poruga d’alguns partits polítics de Catalunya davant l’empenta de la societat civil reclamant la consulta com primer pas cap a la nostra llibertat nacional.
Estratègies com la de CIU, d’enviar cartes sabent per endavant la resposta, o la de CiU i ERC de demanar de forma urgent el referèndum al Congrés,  són solament  fórmules, fruit de la por, per retardar el que més de 2.000.000 de persones van clamar a la via catalana.
Altres són fruit de la traïdoria d’espanyolistes  disfressats de falsos catalans com  Navarro i Duran i Lleida  quan aposten per el federalisme d’una sola direcció o diuen que el seu partit defensarà una tercera via confederal "entre la secessió i la submissió" que ningú entén.
Hem de dir prou. Ha arribat el moment del “pit i collons” del nostres castellers i si no són capaços de donar el pas tindrem la obligació i tot el dret  de canviar aquest polítics, o els seus partits, per altres amb més coratge i dignitat.
Ara ens voldran comprar, millor dit intentaran comprar a un partit, oferint millores en el finançament català, però s’equivocaran perquè el poble és qui ara té la paraula i la voluntat i  no se’l pot comprar. Parlen de diàleg i legalitat i jo els vull recordar com Espanya va menysprear l’Estatut aprovat democràticament per el poble i el Parlament català. 
Anem per feina i comencem per l’aprovació de la nostra Llei de Consultes abans de final d’any i convoquem la consulta per a mitjans del 2014 amb una pregunta clara i vinculant amb solament dues respostes.
Senyor Mas, té tot un poble organitzat i convençut al seu costat, ara vostè ha de decidir com vol passar a l’historia. Com el president que va portar Catalunya cap al seu alliberament o com un covard.  Ara ja no podem anar cap enrere.
Com va dir el conseller de Presidència, Francesc Homs: «Si féssim marxa enrere moriríem com a nació».

Jaume Massanés i Papell